lunes, 16 de noviembre de 2009

MODELANT HISTÒRIES: CONCLUSIONS

Schwarz i White afirmen que la construcció de models és fonamental per a la cognició humana i la investigació científica. Creuen que ajuda als estudiants a expressar i a externalitzar el seu pensament; visualitzar i comprovar els components de les seves teories i fer que els materials siguin més interessants.

Tot i que quan construïm models som propietaris del coneixement segons Wittgenstein, el que sabem es basa en la possibilitat del dubte. Sabem moltes coses, però mai podem tenir la certesa de saber-les. Aquesta incertesa només pot modificar-se amb els esforços per saber sobre el món. Per això les eines de construccions de models permeten a les persones externalitzar i comprovar les seves creences epistemològiques sobre el significat de les construccions epistemològiques , com el coneixement i la veritat, i sobre com aquestes creences poden canviar amb el temps .

Això ha passat. La construcció de models , la externalització dels mateixos ens ha permès, m’ha permès, més coneixement i més veritat. El fet de construir models té com a conseqüència la construcció d’artefactes cognitius (models mentals) mitjançant la construcció d’artefactes físics. Nosaltres els hem construït ho hem fet en espais de treball col·lectius acció que ha comportat motius encara més forts de col·laboració . I ho hem fet amb quelcom que per si sol no pot canviar l’educació però que si que pot contribuir en la construcció d’aprenentatge significatiu: la tecnologia.

viernes, 13 de noviembre de 2009

CONCLUSIONA: CREUS QUE S'HA PRTODUÏT UN CANVI CONCEPTUAL? PERQUÈ?

Durant tota aquest procés d’ensenyament /aprenentatge , durant totes les activitats que hem anat realitzant se’ns ha insistit per dreta, per esquerre, per... arreu que treballéssim i desenvolupéssim habilitats d’argumentació , que treballéssim i desenvolupéssim el pensament argumentatiu per tal de saber si amb el recolzament de les eines tecnològiques i d’altres recursos hem aconseguit o no un canvi conceptual , i conseqüentment un aprenentatge significatiu dins un context també significatiu.
Sabem que el fet que els estudiants hagin d'argumentar les solucions que decideixen és un component cognitiu important en l'aprenentatge, però també un component metacognitiu essencial. Sabem també que la metacognició fa referència a la consciència o a la capacitat humana de prendre consciència que es té d'una activitat cognoscitiva . D’altra banda entenem que l'argumentació és una forma de raonament que els humans utilitzen per a extreure conclusions, justificar eleccions i accions, establir una identitat, pensar en veu alta i resoldre problemes, i que aquesta és de gran importància en la formació. Entenem que des de la Teoria de Sistemes es porten a terme contribucions per a l’organització eficaç dels diferents elements que entren en l’acció formativa per tal d’aconseguir els objectius previstos. Reconeixem que des de la concepció la concepció constructivista dels processos d’e/a i des de la perspectiva ecològica del desenvolupament (Bronfenbrenner, 1987) se’ns insta a promoure entorns col.laboratius, comunitats d’aprenentatge i de construcció de coneixement, és a dir, se’ns insta a promoure entorns intel·lectuals que permetin desenvolupar i aprofitar les habilitats pròpies i de la resta per tal de desenvolupar activitats d’aprenentatge que siguin capaces d’aportar i potenciar pertorbacions que esdevinguin significatives. Així des d’aquests entorns d’aprenentatge es posaran en joc les pròpies experiències i habilitats intel·lectuals i de manera interactiva , productiva i contextualitzada es farà ús de les habilitats, capacitats i experiències dels altres.
Per tot això afirmo que fins ara he fet ús de totes les recomanacions, que , sense deixar de banda el propi esperit crític, he anat adaptant models, construint-ne de nous i remodelant-ne d’altres per tal d’aconseguir un objectiu últim: que amb l‘ús de totes aquestes habilitats , que em el recolzament de la tecnologia es pogués promoure un veritable aprenentatge , un aprenentatge significatiu. Puc assegurar que ha estat així i puc afirmar , fent ús de les paraules de Deanna Kuhn (1992) que "el pensament argumentatiu descansa en el cor del que ens hauria d'interessar a l'hora d'examinar com pensen i que bé que pensen les persones" .