Quan revisem les fonts d’on s’ha assortit la tecnologia educativa TE trobem que aquestes són diverses: psicologia, teoria de la comunicació, teoria de sistemes, ... d’entre totes dues, la teoria de la comunicació i la TE mantenen una estreta relació no ta sols perquè els mitjans de comunicació n’ocupen un part prou significativa , sinó perquè la seva funció bàsica consisteix en l’optimització del procés de transmissió de missatges didàctics. (Rodríguez Díeguez, 1982).
Si seguim indagant sabrem, segons se’ns explica que un dels models més elementals formulats sobre l’educació és aquell que indica que la comunicació és el procés de transmissió d’informació d’un emissor, utilitzant ambdós els mateixos codis per a la codificació del missatge. I si encara regirem més averiguarem que perquè el procés de comunicació es produeixi tan l’emissor com el receptor han de dominar els mateixos codis i les seves regles doncs en el cas contrari la comunicació no es produirà.
A tot això Schramm (1976) va afegir una aportació també ben significativa respecte la teoria de la comunicació, ens va indicar que aquesta és bàsicament un procés de compartir, és a dir, d’establir relacions entre persones.
Si ara aquestes fonts les anem a buscar des de les aportacions de la psicologia veurem que les últimes aportacions rebudes per la TE des de la psicologia han estat les de la psicologia cognitiva i de forma més específica les sorgides des de la concepció constructivista. Des d’aquesta concepció s’ha donat sobrada importància als coneixements previs dels subjectes. Aquests coneixements s’estableixen com a elements a tenir en compte en qualsevol disseny instructiu. Junt amb ells cal parar atenció als denominats organitzadors previs que faciliten la relació de la nova informació a aprendre amb la informació que ja posseeix la nostra estructura cognitiva. Però són les aportacions de l’escola soviètica les que ens remeten ara al tema central del nostre informe: el problema. Vigotsky (1979) ens ofereix un constructe “ la zona de desenvolupament proper” ZDP. Ens diu: “és ... la distància entre el nivell de desenvolupament, determinat per la capacitat per a resoldre independentment un problema, i el nivell de desenvolupament potencial, determinat a través de la resolució d’un problema sota la guia d’un adult a en col·laboració amb un altre company més capaç” Per això una de les idees més significatives que ens aporta és la de reconèixer que l’estudiant aprèn no tan quan captura i reprodueix la informació o la realitat sinó més aviat quan és capaç de transformar-la, en un procés en que la interacció social que el subjecte desenvolupa té un paper significatiu.
Finalment afegir que Jonassen (1997) ens parla dels problemes ben o mal estructurats i ens diu que aquests darrers els trobem a qualsevol activitat diària. Ens diu també que per resoldre’ls sovint s’ha de recórrer a diferents camps de continguts i que poden tenir moltes o cap via de solució, a més assenyala que cal que els estudiants expressin la seva opinió o creences sobre el problema. Parla en definitiva d’activitats humanes interpersonals per tal de poder concloure que per resoldre problemes mal estructurats cal comptar amb habilitats tals com la metacognició i l’argumentació.
Ara bé, què hem fet nosaltres a partir de tot el que aquí s’ha assenyalat? Doncs moltes coses, tantes com: partir d’un problema significatiu, que l’aprenent o aprenents puguin entendre i que els motivi a actuar i dirigeixi el procés de resolució del problema i l’aprenentatge significatiu, seleccionar-lo, descriure’l i tipificar-lo atenent les característiques i la tipologia segons Jonassen; triar un context formal i finalment , tenint en compte totes les fonts, les documentacions estudiades i els conceptes per treballar i buscar la seva resolució amb l’objectiu d’aconseguir l’aprenentatge significatiu en una situació organitzada d’ensenyament – aprenentatge mediat per les TIC en els nostres alumnes.
És per això que en el moment de redactar aquestes conclusions he optat per recórrer novament a les fonts: a la teoria de la comunicació i la seva relació amb la TE, a la concepció constructivista de l’ensenyament – aprenentatge CCEA, a Vigotski, a Jonassen (1997)... per poder expressar que aquesta activitat ha estat elaborada des de la motivació, que s’ha usat com estratègia el fet d’animar als estudiants a que siguin actius i no passius en el seu procés d’aprenentatge, s’ha insistit perquè siguin capaços d’autoregular el seu propi aprenentatge, perquè prenguin consciència de la seva manera d’aprendre, que sàpiguen organitzar fets, que sàpiguen formar i defensar una opinió, ... que siguin en definitiva capaços de regular i controlar les activitats que realitzen durant el seu aprenentatge i que siguin vàlids per efectuar la planificació de les activitats cognitives, el control del procés intel·lectual i l’avaluació dels resultats...
Per tot això penso que sí, que el camí és llarg tal com he assenyalat però que l’aprenentatge significatiu, l’aprenentatge constructiu, ara s’ha aconseguit, ha calgut “poca cosa”... partir d’un problema significatiu, dissenyar un conjunt d’activitats, establir una comunicació i per tant una interacció social en un context significatiu , utilitzar les TIC com a mediadores i instrument, potenciar-los habilitats com l’argumentació i la metacognició i bàsicament partir del que ells ja saben. En definitiva per ajudar-los a resoldre el seu problema he fet el que Ausbel (1978) diu: “Esbrini el que l’alumne ja sap i ensenyi’l conseqüentment”. Així ha estat, en realitat tot un plaer!
sábado, 26 de diciembre de 2009
lunes, 16 de noviembre de 2009
MODELANT HISTÒRIES: CONCLUSIONS
Schwarz i White afirmen que la construcció de models és fonamental per a la cognició humana i la investigació científica. Creuen que ajuda als estudiants a expressar i a externalitzar el seu pensament; visualitzar i comprovar els components de les seves teories i fer que els materials siguin més interessants.
Tot i que quan construïm models som propietaris del coneixement segons Wittgenstein, el que sabem es basa en la possibilitat del dubte. Sabem moltes coses, però mai podem tenir la certesa de saber-les. Aquesta incertesa només pot modificar-se amb els esforços per saber sobre el món. Per això les eines de construccions de models permeten a les persones externalitzar i comprovar les seves creences epistemològiques sobre el significat de les construccions epistemològiques , com el coneixement i la veritat, i sobre com aquestes creences poden canviar amb el temps .
Això ha passat. La construcció de models , la externalització dels mateixos ens ha permès, m’ha permès, més coneixement i més veritat. El fet de construir models té com a conseqüència la construcció d’artefactes cognitius (models mentals) mitjançant la construcció d’artefactes físics. Nosaltres els hem construït ho hem fet en espais de treball col·lectius acció que ha comportat motius encara més forts de col·laboració . I ho hem fet amb quelcom que per si sol no pot canviar l’educació però que si que pot contribuir en la construcció d’aprenentatge significatiu: la tecnologia.
Tot i que quan construïm models som propietaris del coneixement segons Wittgenstein, el que sabem es basa en la possibilitat del dubte. Sabem moltes coses, però mai podem tenir la certesa de saber-les. Aquesta incertesa només pot modificar-se amb els esforços per saber sobre el món. Per això les eines de construccions de models permeten a les persones externalitzar i comprovar les seves creences epistemològiques sobre el significat de les construccions epistemològiques , com el coneixement i la veritat, i sobre com aquestes creences poden canviar amb el temps .
Això ha passat. La construcció de models , la externalització dels mateixos ens ha permès, m’ha permès, més coneixement i més veritat. El fet de construir models té com a conseqüència la construcció d’artefactes cognitius (models mentals) mitjançant la construcció d’artefactes físics. Nosaltres els hem construït ho hem fet en espais de treball col·lectius acció que ha comportat motius encara més forts de col·laboració . I ho hem fet amb quelcom que per si sol no pot canviar l’educació però que si que pot contribuir en la construcció d’aprenentatge significatiu: la tecnologia.
viernes, 13 de noviembre de 2009
CONCLUSIONA: CREUS QUE S'HA PRTODUÏT UN CANVI CONCEPTUAL? PERQUÈ?
Durant tota aquest procés d’ensenyament /aprenentatge , durant totes les activitats que hem anat realitzant se’ns ha insistit per dreta, per esquerre, per... arreu que treballéssim i desenvolupéssim habilitats d’argumentació , que treballéssim i desenvolupéssim el pensament argumentatiu per tal de saber si amb el recolzament de les eines tecnològiques i d’altres recursos hem aconseguit o no un canvi conceptual , i conseqüentment un aprenentatge significatiu dins un context també significatiu.
Sabem que el fet que els estudiants hagin d'argumentar les solucions que decideixen és un component cognitiu important en l'aprenentatge, però també un component metacognitiu essencial. Sabem també que la metacognició fa referència a la consciència o a la capacitat humana de prendre consciència que es té d'una activitat cognoscitiva . D’altra banda entenem que l'argumentació és una forma de raonament que els humans utilitzen per a extreure conclusions, justificar eleccions i accions, establir una identitat, pensar en veu alta i resoldre problemes, i que aquesta és de gran importància en la formació. Entenem que des de la Teoria de Sistemes es porten a terme contribucions per a l’organització eficaç dels diferents elements que entren en l’acció formativa per tal d’aconseguir els objectius previstos. Reconeixem que des de la concepció la concepció constructivista dels processos d’e/a i des de la perspectiva ecològica del desenvolupament (Bronfenbrenner, 1987) se’ns insta a promoure entorns col.laboratius, comunitats d’aprenentatge i de construcció de coneixement, és a dir, se’ns insta a promoure entorns intel·lectuals que permetin desenvolupar i aprofitar les habilitats pròpies i de la resta per tal de desenvolupar activitats d’aprenentatge que siguin capaces d’aportar i potenciar pertorbacions que esdevinguin significatives. Així des d’aquests entorns d’aprenentatge es posaran en joc les pròpies experiències i habilitats intel·lectuals i de manera interactiva , productiva i contextualitzada es farà ús de les habilitats, capacitats i experiències dels altres.
Per tot això afirmo que fins ara he fet ús de totes les recomanacions, que , sense deixar de banda el propi esperit crític, he anat adaptant models, construint-ne de nous i remodelant-ne d’altres per tal d’aconseguir un objectiu últim: que amb l‘ús de totes aquestes habilitats , que em el recolzament de la tecnologia es pogués promoure un veritable aprenentatge , un aprenentatge significatiu. Puc assegurar que ha estat així i puc afirmar , fent ús de les paraules de Deanna Kuhn (1992) que "el pensament argumentatiu descansa en el cor del que ens hauria d'interessar a l'hora d'examinar com pensen i que bé que pensen les persones" .
Sabem que el fet que els estudiants hagin d'argumentar les solucions que decideixen és un component cognitiu important en l'aprenentatge, però també un component metacognitiu essencial. Sabem també que la metacognició fa referència a la consciència o a la capacitat humana de prendre consciència que es té d'una activitat cognoscitiva . D’altra banda entenem que l'argumentació és una forma de raonament que els humans utilitzen per a extreure conclusions, justificar eleccions i accions, establir una identitat, pensar en veu alta i resoldre problemes, i que aquesta és de gran importància en la formació. Entenem que des de la Teoria de Sistemes es porten a terme contribucions per a l’organització eficaç dels diferents elements que entren en l’acció formativa per tal d’aconseguir els objectius previstos. Reconeixem que des de la concepció la concepció constructivista dels processos d’e/a i des de la perspectiva ecològica del desenvolupament (Bronfenbrenner, 1987) se’ns insta a promoure entorns col.laboratius, comunitats d’aprenentatge i de construcció de coneixement, és a dir, se’ns insta a promoure entorns intel·lectuals que permetin desenvolupar i aprofitar les habilitats pròpies i de la resta per tal de desenvolupar activitats d’aprenentatge que siguin capaces d’aportar i potenciar pertorbacions que esdevinguin significatives. Així des d’aquests entorns d’aprenentatge es posaran en joc les pròpies experiències i habilitats intel·lectuals i de manera interactiva , productiva i contextualitzada es farà ús de les habilitats, capacitats i experiències dels altres.
Per tot això afirmo que fins ara he fet ús de totes les recomanacions, que , sense deixar de banda el propi esperit crític, he anat adaptant models, construint-ne de nous i remodelant-ne d’altres per tal d’aconseguir un objectiu últim: que amb l‘ús de totes aquestes habilitats , que em el recolzament de la tecnologia es pogués promoure un veritable aprenentatge , un aprenentatge significatiu. Puc assegurar que ha estat així i puc afirmar , fent ús de les paraules de Deanna Kuhn (1992) que "el pensament argumentatiu descansa en el cor del que ens hauria d'interessar a l'hora d'examinar com pensen i que bé que pensen les persones" .
lunes, 19 de octubre de 2009
CONCLUSIONS
Quan vàrem iniciar aquesta assignatura ens van demanar fer un primer mapa conceptual sobre els conceptes Ciència, Tecnologia, Societat i Educació. La veritat és que no vaig saber com començar-lo fins després d’una molt bona estona rumiant. Vaig decidir buscar la definició al diccionari, per veure si era una bona pista per continuar el mapa. No va resultar nefast del tot, encara que hauré de reconèixer que el resultat va ser força diferent de l’actual.
Desconeixia per complet aquesta nova tendència o corrent que suposa CTS, les relacions tan estretes que s’estableixen entre els diferents components i la relació amb l’educació.
És cert que ja des de fa uns anys notem aquest ambient impregnat de tecnologia i la velocitat en què es desenvolupen i abarquen camps diversos i amb, cada vegada, major diversificació. Però no ha estat fins aquest moment, en documentar-me i conèixer un pèl més tot aquest rere fons que no he començat a situar-me i a ordenar una mica el meu bagatge i el nou coneixement après.
És una realitat que ens trobem en la era de les TIC, cada vegada és més freqüent fer tràmits administratius, fins aleshores impensables, a través d’Internet o d’un caixer automàtic, per exemple. El comerç, la sanitat,... el món empresarial i laboral, i evidentment el món educatiu estan obligats a fer-se espai en aquesta cursa trepidant.
També és cert que molts dels mites que envolten el món de les TIC es reprodueixen també en la seva aplicació a l’educació. Molts emmascarats pel desconeixement i alimentats pel saber popular.
El món educatiu està patint un canvi, està començant a ser receptiu, i a no negar l’evidència que fa uns quants anys costava d’acceptar. Les TIC ja són aquí, com una eina curricular que cal entomar en pro de la millora del procés d’ensenyament -aprenentatge. Aquesta premissa implica un canvi en els rols i maneres de fer dels implicats, canvis curriculars, adaptacions de material didàctic, readaptació en l’organització escolar (horaris, utilització espais..), paper del professor i alumne... i fonamentalment formació; formació sobre el paper de les TIC, criteris de selecció, funcions que poden complir en relació a l’aprenentatge, possibilitats educatives, etc.
Desconeixia per complet aquesta nova tendència o corrent que suposa CTS, les relacions tan estretes que s’estableixen entre els diferents components i la relació amb l’educació.
És cert que ja des de fa uns anys notem aquest ambient impregnat de tecnologia i la velocitat en què es desenvolupen i abarquen camps diversos i amb, cada vegada, major diversificació. Però no ha estat fins aquest moment, en documentar-me i conèixer un pèl més tot aquest rere fons que no he començat a situar-me i a ordenar una mica el meu bagatge i el nou coneixement après.
És una realitat que ens trobem en la era de les TIC, cada vegada és més freqüent fer tràmits administratius, fins aleshores impensables, a través d’Internet o d’un caixer automàtic, per exemple. El comerç, la sanitat,... el món empresarial i laboral, i evidentment el món educatiu estan obligats a fer-se espai en aquesta cursa trepidant.
També és cert que molts dels mites que envolten el món de les TIC es reprodueixen també en la seva aplicació a l’educació. Molts emmascarats pel desconeixement i alimentats pel saber popular.
El món educatiu està patint un canvi, està començant a ser receptiu, i a no negar l’evidència que fa uns quants anys costava d’acceptar. Les TIC ja són aquí, com una eina curricular que cal entomar en pro de la millora del procés d’ensenyament -aprenentatge. Aquesta premissa implica un canvi en els rols i maneres de fer dels implicats, canvis curriculars, adaptacions de material didàctic, readaptació en l’organització escolar (horaris, utilització espais..), paper del professor i alumne... i fonamentalment formació; formació sobre el paper de les TIC, criteris de selecció, funcions que poden complir en relació a l’aprenentatge, possibilitats educatives, etc.
miércoles, 23 de septiembre de 2009
CONCLUSIONS
Les tecnologies influeixen en la societat fins al punt de que aquesta es va adaptant i ha d’anar adquirint noves habilitats.
La finalitat d’aquestes s’ha de contemplar en aquest marge, ja que s’ha de preveure que tothom vagi familiaritzant-se amb aquestes tecnologies per no quedar enrere en aquest procés.
Hauria de “reconstruir coneixement” per investigar , averiguar i recordar novament qui era l’autor de la frase que il·lustra la meva resposta: “ sólo sé que no se nada” ... de Tecnologia educativa, és clar, ... En resum, que en sé ben poc sobre Tecnologia Educativa. Crec que he d’aprendre forces coses.
Penso que l’activitat mira de fer parlar de la tecnologia fent que els propis alumnes l’utilitzin, per exemple amb la creació del mapa conceptual. Per altra banda, ens ajuda a veure la magnitud i la importància que tenen aquestes tecnologies en la vida diària i en molts àmbits.
La finalitat d’aquestes s’ha de contemplar en aquest marge, ja que s’ha de preveure que tothom vagi familiaritzant-se amb aquestes tecnologies per no quedar enrere en aquest procés.
Hauria de “reconstruir coneixement” per investigar , averiguar i recordar novament qui era l’autor de la frase que il·lustra la meva resposta: “ sólo sé que no se nada” ... de Tecnologia educativa, és clar, ... En resum, que en sé ben poc sobre Tecnologia Educativa. Crec que he d’aprendre forces coses.
Penso que l’activitat mira de fer parlar de la tecnologia fent que els propis alumnes l’utilitzin, per exemple amb la creació del mapa conceptual. Per altra banda, ens ajuda a veure la magnitud i la importància que tenen aquestes tecnologies en la vida diària i en molts àmbits.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
